La dona

Aprofitant que el dia de la dona està a punt de celebrar-se, us deixo per a la reflexió uns paràgrafs extrets de diversos autors grecs.
De tot el que té vida i pensament, nosaltres, les dones, som l’ésser més desgraciat. Començam per haver de comprar un marit amb dispendi de riqueses i prendre un amo del nostre cos, i aquest és el pitjor dels mals: i la prova decisiva resideix prendre’n un de dolent o un de bo. A les dones no els dóna bona fama la separació del marit i tampoc no poden repudiar-lo (...). Un home, quan li resulta fastigós viure amb els seus, surt fora de casa i calma el disgust del seu cor anant a veure algun amic o company. Nosaltres, però, hem de mirar necessàriament un sol ésser. Diuen que vivim a casa una vida exempta de perills, mentre ells lluiten amb la llança. Necis! M’estimaria més anar a la guerra tres vegades que parir una sola.
Eurípides, Medea, 230-251

Oh, Zeus, per què portares a la llum del sol per als homes aquesta calamitat ambigua, les dones, (...)Vet aquí l’evidència que la dona és un gran mal: el pare que les ha engendrat i criat els dóna una dot i les estableix en una altra casa per lliurar-se d’un mal.
Eurípides, Hipòlit, 616 i ss

La dona només ha de parlar amb el marit i per boca del marit i no ha de lamentar-se.
Plutarc, Preceptes conjugals